Al·legacions al Reglament de la Llei 9/2017 d’Universalització de la Sanitat a Catalunya
El dia 27 de desembre de 2019 el Departament de Salut va publicar el Projecte de Decret pel qual es desplega la Llei 9/2017, de 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.
Des de la Taula per l’avortament i la salut universal en Catalunya denunciem que el text d’aquest decret proposat pel CatSalut és completament insuficient per assolir la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública a Catalunya i suposa un retrocés en la universalitat, tal com es critica al Comunicat de Marea Blanca
Per aquesta raó fem públiques les nostres al·legacions als següents articles del Decret:
Article 1 del Decret
Segons aquest article la contestació a la sol·licitud del dret a l’assistència sanitària, que ha de resoldre el director/a del Servei Català de la Salut es pot demorar fins a 3 mesos. Aquest nou requisit allarga innecessàriament el termini de reconeixement, ja de per si complicat, pels tràmits d’empadronament i/o d’arrelament. Demanem escurçar aquest termini a 15 dies, igual que es fa a l’article 5.4 amb del dret a l’assistència sanitària dels catalans residents a l’exterior.
Així mateix, demanem eliminar el punt 1.6 del Decret. Aquest punt va en contra de l’esperit de la mateixa llei, la universalitat, i pot tenir un perillós efecte dissuasori.
Article 2 del Decret
Proposem la modificació d’alguns punts de l’article 2 del Decret, que defineix els criteris d’acreditació de l’arrelament a Catalunya, a l’efecte de l’accés a l’assistència sanitària, i col·lectius en risc d’exclusió social.
Pel que fa al període mínim per acreditar l’arrelament, les Nacions Unides i una dotzena d’organismes internacionals han instat als estats a no exigir un temps d’estança mínim en el país com a condició per accedir a l’atenció sanitària. Per això, ens oposem a què s’estableixi un termini d’arrelament de 2 mesos.
Tanmateix, pensem que els criteris d’arrelament són insuficients i mantenen les barreres a l’accés a l’atenció sanitària de les persones sense empadronament. Hem de recalcar les dificultats que existeixen per aconseguir una cita amb les Treballadores Socials dels SISCAT, que seran les persones encarregades d’emetre l’informe d’arrelament. Per tant exigim garantir l’accessibilitat a aquestes Treballadores Socials de forma prioritària per tal d’acreditar degudament l’arrelament.
Amb aquest article es mantindrà l’exclusió d’embarassades i dels menors d’edat que no puguin accedir a l’empadronament. Les dones embarassades hauran d’acreditar la seva situació d’exclusió social davant els treballadors socials dels centres sanitaris si volen ser ateses, i només les atendran en qüestions relatives amb el seu embaràs.
També es deixa els nens i joves, fills i filles de migrants, fora de tota cobertura sanitària, excepte aquells que es considerin en alt risc de marginació social i a més estiguin tutelats pels organismes d’atenció a la infància i l’adolescència.
Per aquest motiu proposem substituir l’article 2.2.b per al següent text: “Totes les dones i persones embarassades que es trobin a Catalunya, pel que fa a l’accés a l’atenció de salut sexual i reproductiva, inclòs l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs”
I proposem substituir l’article 2.2.c per al següent text: “Totes i tots els menors d’edat que es trobin a Catalunya”
Article 7 del Decret
Per altra banda demanem la modificació de l’Article 7 sobre l’assistència sanitària d’urgència dels no residents que acreditin insuficiència de recursos econòmics.
Considerem que s’ha de garantir que no es farà efectiu el cobrament de les urgències si les persones afectades signen una declaració responsable sobre la seva manca de recursos, ja que aquest servei representa el conjunt mínim del dret a la salut i hauria de ser gratuït en tots els casos; en cas contrari estaríem davant d’una mesura regressiva i contrària a la universalitat efectiva del dret a la salut de totes les persones.
Denunciem que el criteri establert al decret per entendre que una persona es troba en situació d’insuficiència de recursos econòmics, “si la seva renda és inferior al valor de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya – és a dir, una renda inferior a 569 euros mensuals-” és molt restrictiu.
Considerem que la insuficiència de recursos es presumeix i queda justificada per la declaració responsable, entenent que en la majoria de casos parlem de persones en situació administrativa irregular.
Article 8 del Decret
Critiquem l’article 8 del decret, i la Instrucció 05/2019 del CatSalut, sobre l’accés de les persones migrades a l’assistència sanitària en frau de llei. Aquestes són unes normatives racistes, projecten un imaginari de sospita i de criminalització cap a les persones migrades i refugiades que viuen a Catalunya. Les assenyalen de manera discriminatòria com a defraudadores i les consideren com a riscos per la sostenibilitat econòmica del nostre sistema sanitari.
Denunciem els requisits desplegats per la instrucció del CatSalut per considerar l’empadronament en frau de llei, ja que exclouen de l’atenció sanitària a les persones sense contracte de lloguer, empadronades sense domicili fix, que no poden accedir als documents requerits pel CatSalut (contracte de subministrament -aigua, gas, electricitat, etc.-, contracte de lloguer…)
Tanmateix la Instrucció amplia, de manera perversa, les competències laborals dels treballadors sanitaris i de gestió i serveis públics com a eines de control policial i de denúncia contra les persones migrades que necessiten accedir a la sanitat pública.
Des de les nostres associacions i col·lectius creiem que no s’ha de confondre el turisme sanitari fraudulent, completament esporàdic, amb l’accés universal a l’assistència sanitària, per la qual cosa demanem la retirada d’aquest punt del decret i la derogació completa de la Instrucció 05/2019.
Altres AL·LEGACIONS
Trobem a faltar en aquest Decret el desplegament de l’Article 5 de la Llei 9/2017, sembla que el Departament de Salut s’ha oblidat de:
1.- Elaborar i desenvolupar un programa de formació adreçat al personal administratiu i sanitari de tots els centres, serveis i establiments del Servei Català de la Salut sobre el dret d’accés universal a l’atenció sanitària a Catalunya
2.- Iniciar una campanya d’informació sobre el dret d’accés universal a l’atenció sanitària a Catalunya que els centres, serveis i establiments públics i concertats que presten assistència sanitària han d’exhibir d’una manera ben visible, clara, comprensible…”
La Taula per l’avortament i la salut universal en Catalunya la integren la Xarxa de Migració Gènere i Desenvolupament, La plataforma PASUCat, Ca La Dona, Mujeres Pa’alante, Associació Mika, L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, la Xarxa de Dones per la Salut, Metges del Món i Marea Verda Barcelona.
Comptem amb el suport de més de 50 organitzacions adherides a les nostres reivindicacions, com per exemple Stop Mare Mortum, Calala fondo Mujeres, Creación Positiva, la Malva, EntrePobles, Iridia, SOS Racisme, Marcha Mundial de Dones, Marea Blanca, Jo Sí Sanitat Universal, Centre d’Analisi i programes sanitaris, entre d’altres.
Més info a: http://lassociacio.org/avortamentuniversal/