Els sistemes sanitaris en els que l’ Atenció Primària ocupa la centralitat del sistema han demostrat obtenir millors resultats en salut i menors efectes adversos amb una millor utilització dels recursos públics. És per això que l’Atenció Primària ha de tenir un paper cabdal dins del sistema sanitari català i ser la clau per assegurar una assistència de qualitat i uns bons nivells de salut per tota la població.
Per contra, els sistemes sanitaris que posen en pes en l’atenció especialitzada i hospitalària obtenen pitjors resultats en salut i són més cars socialment, tant pel que fa a costos econòmics com en costos socials i en salut.
Però per ocupar aquest paper no serveix qualsevol Atenció Primària. Ha de ser una Atenció Primària de qualitat, i això implica treballar amb uns eixos i dimensions determinades.
Integralitat en l’ Atenció Primària
L’Atenció Primària s’ha d’enfocar a les persones i no a les malalties. Ha de tenir una visió integral de les persones, que han de ser enteses com una unitat, com un tot. L’Atenció Primària ens ha d’acompanyar en tot el què afecta a la nostra salut i proporcionar una atenció integral i propera en les diferents etapes de les nostres vides.
Accessibilitat
Cal que l’Atenció Primària sigui la porta d’entrada al sistema sanitari. I per això la porta d’entrada ha de ser molt fàcil de traspassar, sense barreres, ni de temps, ni geogràfiques, ni culturals…
Què protegeix l’accessibilitat?
- Visita a petició del pacient, per qualsevol causa, en un termini màxim de 48h
- Amb competència cultural i accés a mediadors culturals on siguin necessaris
- Sense barreres arquitectòniques i amb bona connexió i mobilitat: bus, metro…
- CUAPs en radi geogràfic acceptable i bona connexió i mobilitat: bus, metro…
Què dificulta l’accessibilitat?
- Llistes d’espera per visita superiors a 48h
- Recomanació d’anar a urgències hospitalàries o trocar al 061
- Organització empresarial dels EAP en el què els professionals organitzen les agendes en dies d’urgències, dies de domicilis, dies de crònics, dies per fer tècniques i proves (ECOs, ECG, control sintron…)
- Manca de participació de professionals i usuaris en la gestió
- Tancament i reduccions de CAPs/CUAPs de proximitat
- Que els CUAPs estiguen deslligats de l’atenció primària (i siguin CUAP lligats a un hospital, per exemple)
Què demanem per millorar l’accessibilitat?
- Accessibilitat de 24h a l’Atenció Primària (o al CUAP depenent de l’Atenció Primària) per visites urgents
- Visita a petició del pacient, per qualsevol causa, en un termini màxim de 48h
Capacitat Resolutiva
Cal una Atenció Primària capaç de resoldre la majoria dels problemes i necessitats de salut de la població que té assignada.
Què la protegeix la capacitat resolutiva?
- Habilitats relacionals i de comunicació per part dels professionals
- Competència en allò quotidià per part dels professionals (capaç de resoldre uns 610 codis de 700 de les classificacions de malalties)
- Identificació d’alò no quotidià per derivar-ho al nivell sanitari corresponent
- Derivacions necessàries i convenients
- Respecte del ràtio professional/pacients per mantenir competències. Es calcula que és d’uns 1.500 pacients/UBA, però adequant la plantilla a cada realitat territorial
- Desenvolupar tasques de prevenció, promoció de la salut, diagnòstic, tractament i rehabilitació
- Atenció/acompanyament a la bona mort
- Ètica de la negativa, és a dir, el professional ha de saber dir “no” de forma apropiada i justificada, amb suavitat i cortesia, davant les sol·licituds excessives de pacients i familiars, companys i superiors.
- Que els CUAPs depenguin de l’Atenció Primària
- Reapropiament de la seva salut per part dels pacients
Què la dificulta la capacitat resolutiva?
- Inadequada derivació a urgències i a especialistes (tipus “guàrdia de trànsit”)
- Especialització per patologies dels professionals de l’Atenció Primària
- Condicions de treball estressants, contractes temporals, interinatges
Què demanem per garantir la capacitat resolutiva?
- Que els CUAPs depenguin de l’Atenció Primària. No haurien de ser centres independents deslligats de l’Atenció Primària; cal que esdevingui primària i treballi en equip amb primària (no hospitalària). Queda un debat pendent sobre quan s’ha d’anar al CAP i quan al CUAP, quina capacitat resolutiva ha de tenir; es constata que el comportament de la gent va en funció de l’experiència (si li han resolt o no la necessitat).
- Revisió de ràtios (ni massa gran, ni massa petita, ja que perdrien competències i
experiència al veure pocs pacients) - Tenir recursos suficients per donar resposta a la majoria dels problemes de salut i evitar així derivacions innecessàries
Atenció Longitudinal
La longitudinalitat implica que existeixen uns professionals de referència que ens coneixen i atenen, sempre que es pugui, en les diferents etapes de la vida i en els diferents problemes de salut. És una dimensió bàsica a L’Atenció Primària i que ha demostrat repetidament que millora l’atenció dels problemes de salut de la població assignada.
Què protegeix la longitudinalitat?
- Garanties laborals dels professionals
- Afavorir la continuïtat i estabilitat dels professionals al centre
- Taxa de reposició (jubilacions, baixes, vacances)
- Professionals de l’UBA (Unitat Bàsica Assistencial) de referència en lloc d’equip d’atenció primària de referència
- Facilitar una mateixa UBA (Unitat Bàsica Assistencial: metgessa i infermera) per a tota la família (si així ho desitgen)
- Organització dels centres que garanteixi l’atenció en les diferents modalitats de visita (visita del dia, urgents, domicilis, crònics…) pels professionals de referència
Què dificulta la longitudinalitat?
- Excessiva rotació de personal
- La forma d’organitzar els equips de treball que trenca la relació continuada amb les i els nostres professionals de referència
- Especialització de metges i infermeres per tècniques i patologies
- L’enfocament dels serveis basats en les malalties en lloc de la persona en la seva globalitat
- Equips específics d’atenció domiciliària
- Professionals específics per atendre les visites del dia (també denominades urgències) i diferents modalitats de visites
- Gestió “empresarial” sense participació dels professionals i usuaris
Què demanem per garantir la longitudinalitat?
- Ocupació de totes les places vacants (per jubilacions, baixes). Taxa de reposició del 100%
- Recuperació de plantilles 2008. El ICS de Catalunya ha perdut 2.618 professionals del 2010 al 2014 (870 metges, 848 infermeres 900 administratius)
- Cobertura de vacances
- Afavorir que l’atenció diària en les diferents modalitats de visita (del dia, urgents, crònics…) i visites domiciliàries, siguin sempre ateses per les i els nostres professionals de referència
- No a la creació d’equips específics d’atenció domiciliària
- No organitzar el treball per patologies
Coordinació
La coordinació es un eix bàsic per poder portar a terme les tres dimensions descrites prèviament (accessibilitat, globalitat i longitudinalitat). La coordinació implica una situació d’harmonia entre els diferents nivells assistencials i equips que tenen com a objectiu el tenir cura de les persones. L’essència de la coordinació és la disponibilitat d’informació sobre les persones i els seus problemes de salut, i la relació entre els diferents nivells assistencials i els distints professionals implicats en l’atenció.
Què protegeix la coordinació?
- Bona i regulada coordinació amb l’atenció especialitzada
- Sistemes informàtics compatibles en la historia clínica amb especialistes i hospital de referència (garantint sempre la confidencialitat de l’Historial Clínic i de les dades clíniques)
- Recuperació de les Unitats Bàsiques Assistencials (UBAs) de metgesses i infermeres de referència. Recuperar la ràtio 1/1 metgessa – infermera
- Integració entre serveis sanitaris i serveis socials
Què dificulta la coordinació?
- Circuits amb visita d’especialista redundant, és a dir, repetició innecessària de proves i llistes d’espera
- Contractació d’activitat assistencial en centres privats
- Protecció de les dades de les Històries Clíniques en cas de centres que facin activitat privada
Què demanem per millorar la coordinació?
- Accés dels usuaris a l’Historial Clínic
- No a les línies especialitzades (pediàtrica i odontològica)
- Revisió dels circuits actuals de derivació a l’atenció especialitzada
- Consolidar una Història Clínica informatitzada accessible en qualsevol nivell d’assistència per garantir el seguiment adequat (CAP, especialistes, hospital)
- No a l’activitat privada en el sistema sanitari públic
Independència i transparència
Una Atenció Primària amb organitzacions, gestors i professionals lliures de conflictes d’interès amb la indústria farmacèutica i tecnològica. La transparència sanitària i de la informació, que també està lligada a les estructures organitzatives, democràtiques i participatives.
Què protegeix la independència i transparència?
- Declaració de conflictes d’interès per part del professional, de regals i ajuts
- Posar en coneixement del seus pacients el seus conflictes d’interès
- Gestió participativa descentralitzada i horitzontal
Què dificulta la independència i transparència?
- Visitadors mèdics als centres Atenció Primària
- Propaganda de la indústria als centres
- Participació de la industria i les empreses tecnològiques en la formació dels professionals i residents
- Gestió centrada en indicadors econòmics
Què demanem per millorar la independència i transparència?
- Nova llei d’incompatibilitats per als professionals sanitaris pel treball a la sanitat publica i a la privada al mateix temps
- Nova llei que reguli els conflictes d’interessos
- Prohibició de visitadors mèdics i material de merchandising a l’Atenció Primària
- Declaració obligatòria i publica d’interessos dels professionals
- Formació continuada reglada, independent de la indústria sanitària i sense conflictes d’interessos
- Autonomia dels EAPs per organitzar-se (descentralització) conjuntament amb la comunitat i en funció de les seves necessitats; sense atenció privada, sense aliances estratègiques amb interessos privats, sense mercantilització de la gestió ni afany de lucre
- Contactes amb CAPs i professionals d’AP en un format similar a un Consell Escolar, on estiguin representats els coordinadors del centre, professionals, veïnes i veïns (AVV, AMPAs, Associacions…). Podria anomenar-se Consell Comunitari del CAP
Actitud Activa i Treball en Equip
L’Atenció Primària ha de ser proactiva en prevenció i promoció de la salut, no medicalitzar la vida, estimulant les capacitat de les persones per afavorir la salut i resoldre els seus problemes.
Desmedicalització i ús adequat dels recursos
Reconèixer els límits de la medicina, ajudar a ajustar les expectatives del que es pot aconseguir.
Atenció Comunitària i Participativa
L’Atenció Primària ha de tenir un enfocament comunitari per treballar en i amb la comunitat sobre problemes que afecten a la salut de les persones del barri. Fer front als problemes de salut de la comunitat del territori, treballar els determinants de salut, amb participació real de la comunitat.
La participació activa, decisòria i vinculant en les polítiques que afecten als determinants socials, i en la gestió dels recursos sanitaris, és clau per garantir que el control recaigui en les persones, professionals i usuàries.